Atenció en salut mental

Als anys vuitanta, a Espanya es va introduir una important reforma psiquiàtrica. Per tant, les persones amb afeccions mentals greus van deixar les institucions psiquiàtriques i van tornar a casa seva. Com que l’atenció a la comunitat de salut mental amb prou feines es va desenvolupar, les famílies es van convertir en responsables de la major part de la seva atenció. En aquest context, els membres de la família es van reunir i van crear associacions per tal de millorar la qualitat de vida de les persones i familiars amb greus problemes de salut mental. En una etapa posterior, aquestes associacions es van unir i van establir una federació (Federació Salut Mental Catalunya / Federació Catalana de Salut Mental), un dels socis de CoAct. Van identificar -de manera participativa- una preocupació social comuna de les persones amb experiència de trastorns de salut mental i les seves famílies: la manca d’acceptació basada en l’evidència d’eines, models i protocols que posen l’experiència de vida i l’autopercepció de persones amb trastorns de salut mental i els seus companys del centre.

Per què la ciència ciutadana social per a l’atenció a la salut mental a Barcelona?

Durant les dues darreres dècades, l'anomenat model de recuperació ha replantejat els trastorns mentals posant l'accent en la resiliència, la vida plena i la construcció projectes de vida. El model de recuperació posa al davant les experiències viscudes de persones amb problemes de salut mental. Els mecanismes que contribueixen al benestar individual són també fonamentals en aquest enfocament, com es el cas de les xarxes socials de suport formal i informal i l’ús d’eines d’autogestió.

L’Organització Mundial de la Salut assenyala la rellevància crucial de la participació de les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies en la reorganització, la prestació, l’avaluació i el seguiment dels serveis perquè l’atenció i el tractament responguin millor a les seves necessitats.

Com passarà?

Com a CoAct, co-dissenyarem noves interfícies digitals, com ara una conversa digital col·lectiva amb adults que tenen experiència pròpia en trastorns mentals i les seves famílies que viuen a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Es debatrà i co-crearà l’enfocament final amb els grups de ciutadans que actuen com a persones co-investigadores, tenint en compte diversos mètodes per evitar possibles formes d’exclusió dels participants.

La investigació es basarà en l'esperit de compartir experiències individuals en forma de micro-històries. Aquest enfocament permet la recollida de dades més riques i, per tant, pot respondre millor a la necessitat d’autogestió en l’àmbit de la salut mental.